Si no és una setmana, seran set dies

Sempre que agafo una grip em recordo de la meva àvia quan deia: "si no és una setmana, seran set dies". Per malament que et trobessis, ja tenies visualitzat el final de túnel.
La grip que està travessant Catalunya es troba ja en els darrers dies. Ha estat una grip d'allò més forta, d'aquelles intestinals que provoquen nàusees i vòmits. No és que la simptomatologia general hagi millorat, però és fàcil preveure un futur millor. A banda i banda de l'espectre polític català la intel·ligència aspira al poder, en Carretero ja acarona la presidència d'ERC republicana i al Partit Popular de Catalunya una 'independentista' (*) podria rellevar el 'ciutadà' Cirera.
Aquest seria el millor escenari. Una corda política tibada per ambdós extrems amb un discurs lúcid i compromès amb el país, deixaria fora d'equilibri els dos partits mononeuronals que més mal fan al país, PSC-PSOE i ICV.
Això suposaria una inversió radical de les regles del joc. Fins ara, els esforços de Convergència per arrossegar els adversaris al camp de la raó han estat inútils i l'Artur Mas ha hagut de veure, sense comprendre, com triomfava la demagògia i la seva vàlua és incapaç de sobresortir entre tanta immundícia. La Casa Gran del Catalanisme no deixa de ser un intent d'aplegar persones que creguin encara en l'ús de la raó per a la defensa de la pàtria.

Si Carretero i Nebrera no guanyen les seves batalles, i per contra ERC i PP segueixen aprofundint en la seva recerca de l'estupidesa màxima, qui haurà bastit una Casa prou Gran per encabir tant català orfe?

L'escenari no pot ser millor. Si no guanya la intel·ligència, guanya Convergència.


(*)Ja sé que qualificar d'independentista a Montserrat Nebrera és una barbaritat, però a la seva escala i dins el PP, en Cirera ho trobaria una definició realista.